Després d'un any complicat, en diversos aspectes de la meva vida, tenia moltes ganes de poder fer un viatge diferent als que havia fet fins ara. Quan vaig començar a pensar quin seria el proper projecte "bogeria" de viatge que realitzaria, se'm van venir un munt de idees al cap, i després de posar-les dins d'una cocktelera i remoure-les, se'm va ocorre: "creuaré la Patagonia en bicicleta!!", uns minuts després, "no creuaré la mítica Ruta 40!, Argentina de Nord a Sud! i quan arribi a l'alçada de les Torres del Paine mi arribaré!", però aixi que vaig anar agafant informació, em vaig anar emocionant...., " i si allargo una mica més de temps i ja que sóc allà, visito Perú i Bolivia...?", com podeu comprobar se'm va començar a anar l'olla de mala manera...
En el fons somiar despert era gratuït, ara després de començar a comprar material pel viatge sé que de gratuït no en té res...perque el que era un somni un tant llunyà ara cada cop és més proper, i se'm posa la pell de gallina només de pensar en el dia que marcharé i començaré aquesta gran aventura i repte per a mi.
El viatge és un repte per mi, doncs mai he viatjat sol, mai he viatjat amb bicicleta, mai he viatjat tant de temps (5 mesos aproximadament) i mai he fet acampada lliure,...
Així que per tal de no poder-me fer enrrera vaig començar a dir a tothom que me'n anava a fer aquesta "bogeria", pensant-me que anava a fer la repera, algo no a l'abast de tothom, així que vaig començar a buscar informació, rutes, mapes, blogs de gent que hagués fet algo semblant,.... i.... sorpresa! jo que pensava que el meu projecte era lo más, em començo a trobar amb un fotimé de gent que ha creuat la Patagonia, Sudamerica,... i inclòs un "loco" un tal Damian López de Mar del Plata, anomenat jamerboi, que durant 3 anys de la seva vida esta creuant de Canadà a Usuhaia amb bici... evidentment el meu projecte es va anar quedant petit al costat d'aquest autèntics viatgers, aventurers,...però per mi serà un gran repte, tant fisicament, emocionalment, i socialment.
No menys curiós va ser quan vaig poder coneixer en persona a un dels protagonistes d'una de les travesses més boniques i que he pogut seguir pel seu blog abans de coneixe'l... un noi que va creuar tota sudamerica en bici durant un any i mig...en Jaime, m'estava llegint el seu blog, la seva història del viatge, quan resulta que és amic d'un company de feina...(el mundo ésun pañuelo!).
És molt curiós les diferents maneres de reaccionar de la gent, dels familiars, dels amics, dels coneguts, quan els explico el que vull fer. Hi ha reaccions de tot tipus: "estas xalat!!!!", "ets com un llum!", "i anar pels Pirineus, per aqui Catalunya no et va bé?, que has d'anar a fer tant lluny?" (aquest darrer segur que sap qui és quan ho llegeixi), "i t'envàs sol??" " això és molt perillós!", .... de fet no els falta una mica de raó... però no vull pensar amb lo negatiu que em puc trobar, si no em tot el que puc arribar a veure, descobrir,... De fet molta gent comença dient-me això però finalitzen la conversa dient: "quina enveja que em fas, m'encantaria fer-ho!"...
Seràn 5-6 mesos durs, molt durs, durs perque trobaré a faltar moltíssim a la meva família, als meus amics, als meus estimats (així que espero que em poseu molts comentaris), durs perque em trobaré sol en molts moments, per les condicions meteorològiques, pel terreny que em trobaré,pels possibles "perills que hi poden haver,...però ja estic ansiós per poder començar l'aventura!!.
