Aquesta és la historia d'un menut, en Pau, també el coneixien com en Chaski. Per circumstancies de la vida estava recorrent bona part de sud america, concretament Perú, Bolivia,Chilè i Argentina, doncs estava molt intrigat i interessat per la cultura d'uns dels nostres avantpassats, com eren els Inques.
L'anomenaven Chaski, degut a que com els Chaskis Incas no parava de correr muntanya amunt, muntanya avall, portant la seva història i les seves vivències per arreu on passava.
El seu viatge començà creuant la extensa, desèrtica, i àrida cordillera andina, on va poder aturar-se a un dels llocs més fantàstics que hi ha en el nostre món, a uns dels llocs més màgics i més misteriosos que hi ha en el nostre planeta, el Machu Pichu ( la gran ciutat perduda inca).
En Pau mai havia vist res semblant, quina bellesa!, quina immensitat! va quedar embadalit, hipnotitzat per aquestes muntanyes!!! aqui ell podia respirar l'autèntica història INCA, les ceremònies, els sacrificis que feia el poble Inca per demanar a la Pacha Mama (la mare terra) i al deu Sol que les collites fossin bones.
Va ser aquí on en Pau va conèixer i descobrir la triologia de les creençes Inques, on el cóndor, el puma i la serp simbolitzaven la unió i la pau de la família, sent també el cóndor simbol de la llibertat, la serp la sabiduria i el puma la força.
Posteriorment es va dirigir a creuar les blanquíssimes planes del salars de Uyuni (semblava l'Antàrtida, tot era blanc, només una petita illa, anomenada la Illa del Pescador, enmig del desert blanquinós i on resaltaven numerosos i gegants cactus ). I després, creuà els pobles del nord d'argentina, plens de quebrades que pintaven les muntanyes de mils colors, com si d'un conte de fades es tractés.
CAPITOL 2 "Ballant TANGO"
En Chaski arribà a un petit poblet d'Argentina anomenat Cipolletti on es desenllaça part de la nostre historia:
En Chaski és un noi més aviat alt, prim, espigat, que precissament avui, 17 de frebrer cumpleix 7 anys, que vesteix bermudes i una samarreta de color groga, que de gran vol ser un gran explorador i un gran ballarí. Tot i que fins aquell moment la seva destresa com a ballarí deixava molt que desitjar, doncs en Chaski era una mica desastret ballant!!, en canvi amb els esports corria com un gepard, nedava com un dofí, saltava com un cangur,..pero ballar era molt difícil per ell, tot i que ha descobert que quan escolta certa melodia, les seves emocions, s'acceleren o s'aturen segons el seu estat d'anims, a aquesta melodia els indígens d'aquesta terra on es troba en Chaski l'anomenen TANGO!!!
Són les 18h de la tarda, quan en Chaski esta passejant per un carrer poc transitat del poble Cipolletti, quan de sobte escolta una melodia, dolça, elegant, però a la plegada passional que surt d'una vella fàbrica mig abandonada, amb els vidres dels finestrals trencats, que permetien que els raigos del sol penetréssin dins la nau principal, deixant una llum tènua però a la vegada màgica que feia que en Chaski no es pogués resistir a la curiositat d'explorar el que hi havia dins d'aquell fascinant lloc d'on sortia aquella maravellosa música.
Així que tot decidit però a la plegada amb cautela, s'apropà a la porta principal, intenta obrir-la, però és molt pesada, per la qual cosa a de fer molta més força i empènyer enèrgicament, amb la mala sort que quan la porta s'obre ell s'entrebanca i cau dins de laltre costat de la porta....
De sobte silenci, s'aixeca de terra, una mica desorientat, es posa de peu, i mira davant seu... no es pot creure el que esta veient!!! Uns raigos de sol que iluminen a un conjunt de dones, amb vestits, fandilles amb talls que arriben a la cadera,.....Un altre raig de sol que ilumina als homes, vestits elegantment de color negra, engominats i repentinats. I un altre raig de sol que ilumina a una noia molt bonica que destacava de la resta.....
Així que ell mig atordit comença a fer un pas endavant per poder veure de més aprop, quan passà per davant d'un mirall, i .... caramba!!!, que és el que esta veient refelxat al mirall????!!! qui és aquest??? No entenia res el seu reflexa al mirall reflexava a un noi ben diferent, alt, vestit elegant,,amb bon porte,...
En Chaski s'havia convertit per obra de màgia en un autèntic i expert ballarí de Tango!!!!
De sobte comença a sonar de nou aquella melodia, i començà el ball, ells l'anomenaven MILONGA, els homes es dirigien cap a les dones i els demenaven per ballar, amb certa arrogància i la noia decidia si volia o no ballar amb aquell noi, van començar així a ballar tots una amb altres i aquella fàbrica vella es va convertir en una gran sala de Milonga... I en Pau ballava com el més gran ballarí, enmig de la pista amb la noia més bonica.
CAPITOL 3 "Força de superació i AMISTAT"
Després d'aquella nit de ball màgica en Pau va proseguir amb el seu viatge i ara ho feria amb bicicleta, cargat amb les alforges, molts van ser els llargs dies pedalant amb la seva nova companya, la seva bicicleta, contra el terrible i ferotge vent patagònic i fredes fredíssimes nits dins la seva seva carpa en mig de la pampa argentina, sentint en molts moments la soledat i en altres acompanyat de gent que es va anar trobant pel camí i es van anar convertint amb els seus nous amics. Aquest va ser el cas de'n Clark, un noi americà, que li faltaven les dues cames des del seu naixement, i caminava amb unes cames de ferro,que estava viatjant per tota Sud America per poder pensar sobre el seu futur i poder coneixe's una mica més, i també el cas de'n Gustau, un noi que venia de les magnífiques muntanyes suises, molt simpàtic i divertit, que va estar pedalant més de dos mesos junt a en Chaski ( van compartir patiments sobre la bicicleta, van riure, van disfrutar, van gaudir de cada quilòmetre que pedalaven, van admirar cadascun dels paisatges que atravessaven...)
Amb en Clark, en Chaski va viure moltíssimes aventures, però sobretot va ser una d'elles que va ser molt especial, i ara us la passaré a explicar tot seguit...:
"Un bon dia en Chaski i en Clark es trobaven sopant en un d'aquells restaurants luxossos que hi havia al sud d'argentina, on "l'asado i el cordero patagónico" eren els plats estrelles d'aquesta regió...tot sopant en Clark explicava a en Pau que en aquest viatge que estava realitzan se'n estava adonant que hi havia coses que no les podia fer, degut a la seva discapacitat...li explicava que ell al seu país sempre havia pogut fer de tot, gimnasia esportiva, acrobacies, anar amb barqueta de rem, acampar junt als rius... però que ara se'n adonava que no podia pujar una muntanya i que això no el feia sentir bé..."
En Chaski li respongué amb entusiasme i des de la profunda admiració i respecta que li tenia: "Mira Clark, molta gent, moltissima gent sense cap discapacitat no fa ni la meitat de la meitat del que has fet i has aconseguit tu, tu parles de que tens una limitació, però tots tenim limitacions, però en el teu cas les teves limitacions te les vas deixar enrrera fa molt de temps... i saps el millor de tot Clark, saps que és?, que ets una inspiració per molta gent, el teu coratge, el teu esperit de superacio, són dignes d'una gran persona.... I saps que més li segui dient, potser Déu a tu no et va donar dues cames com a la resta, però et va donar un cor molt més gran que a la resta, que et fa una persona lluitadora i guanyadora envers la batalla de la vida, tu superes obstacles que d'altres no podem..."
I després en Pau sentint la preocupació del seu amic, li digué: " no et preocupis Clark, demà anirem, junts, a pujar el Fitz Roy!" , en Chaski no estava parlant de qualsevol muntanya, sino d'una de les muntanyes més místiques que hi ha al món, la gran pared de granit, el gran macís de la Patagònia... I així ho van fer, la experiència va ser una de les millors que havia tingut en Chaski en el transcurs del seu llarg viatge i gran aventura... perque se'ns dubte estava coneixent a una persona especial i cada cop els llaços de l'amistad entre els dos s'estrenyien més.
Sense dubte la nit d'acampada que van passar davant just del Gran Macís del Fitz Roy, disfrutant del reflexa de la lluna i del macís sobre el llac que quedava als peus del campament, ja sempre estarà en el record dels dos amics.
En Pau li comentà a en Clark: " Clark t'has adonat que ha fet uns dies amb un clima bonissim, quan en aquesta zona no és gens habitual això... la muntanya ha estat generosa amb nosaltres, el Fitz Roy t'ha compensat amb tres dies de sol i claredat el teu esforç titànic de pujar fins aqui!!!" En Clark ho havia aconseguit, havia pujat la gran muntanya, hi ho havia fet amb molt d'esforç, el que altres pujèven amb 5 hores, a en Clark li va costar 10 hores de dur esforç, però ho va fer tot sol, en cap moment va voler cap tipus d'ajuda, tan sols la companyia de'n Pau, que va estar en tot moment acompanyant i compartir la proesa que acabava d'aconseguir en Clark.
Dos setmanes després els dos amics se separaven per seguir camins diferents. Quan viatges pel món t'has d'acostumar a despedir-te dels amics que vas fent pel camí, i aquesta era una de les parts més tristes del viatge, però en aquest cas, no era un adéu sinó més aviat un fins després, perque els dos amics havien quedat per retrobar-se més endavant al pais estimat de'n Pau, Catalunya.
CAPITOL 4 "El 7è Continent"
En Pau d'aquesta manera continuà la seva gran aventura, durant uns dies extranyà als amics que havia anat fent pel camí, i sobretot a la seva familia que estava a tanta distancia d'ell, però que ell sempre portava en la seva ment i en el seu cor.
Però el destí va voler que en chaski es creués en el camí amb en Gustau ( si, si en Gustau, com la rana Gustau...!), un noi suís que també viatjava amb bicicleta, un noi molt divertit, molt alegre, riatller, que sempre en tenia alguna pensada...
En Gustau al igual que en Pau, anava en busca de explorar el 7è Continent, el Continent Blanc, el que la gent anomenava l'ANTARTIDA.
Ambdós els fascinava explorar noves terres, noves cultures, conèixer la història d'arreu del món... i sense dubte l'Antàrtida és la gran desconeguda per a tots nosaltres... Des del primer moment van unir forces i idees per portar a terme aquest gran projecte.
Parlaven una nit junt al foc enmig de la pampa:
" Em d'arribar a Ushuaia, el poble que tothom anomena La Fi del Món i allà em de buscar una tripulació i una embarcació, creuar el Passsatge de Dreik, just per davant del Cap d'Horn fins a arribar a l'Antartida..." li deia en Chaski amb entusiasme.
I en Gustau li contestà: " Si ho podem fer, ho podem aconseguir...! Em de treballar fort, primer pedalajant 2000 quilometres per arribar a Ushuaia, serà molt difícil, perque el vent ens vindrà en contra en moltes ocasions, i haurem de pedalar moltes hores cada dia, cada pedalada serà una petita victoria per nosaltres, cada kilòmetre que recorreguem serà una gran victòria!"
Atravessar la Patagònia en bicicleta no era una tasca gens fàcil, però així ho van fer, mes de 40 dies pedalant sis i set hores diaries sense parar, dormint en la carpa junt a les carreteres, creuan fronteres, boscos, muntanyes, compartint el trajecte amb guanacos, aligues, condors, ramats d'ovelles, vaques, cavalls, ... Però finalment ho aconseguiren i arribaran al seu primer destí...Ushuaia, la Fi del Món!!
Ara encara quedava la segona part, i potser la més difícil, trobar una embarcació i una tripulació!!!... Tot era molt car, no hi havia embarcacions, i als dos aventurers els quedava pocs diners... així que el gran somni es començà a esfumar, i ambdós es començàven a desanimar...
"No ens en sortirem" li deia en Gustau a en Pau.
"Busquem una mica més Gustau, no ens donguem encara per vençuts, ens ha costat massa esforç arribar aqui com per ara no intentar-ho fins el final"
Tres dies més tard, mentre caminaven capcots per una platja desèrtica:
" Mira Gustau, .... allà!!!!!" cridar excitat en Pau. "Ès cert el que estan veient els meus ulls?", "És el que sembla que és??"
"Sí, és una barco bellené abandonat"!!!! li respongué en Gustau.
En Pau i en Gustau es miraren i no va fer falta més, els seus ulls els delatava el que estàven pensant en aquell moment... " Si, el reconstruirem, i creuerem l'Atlàntic en busca de l'Antàrtida!!"
Ambdós es posaran a treballar nit i dia, i deu dies més tard el barco estava llest, preparat per navegar. I també la tripulació, un grup de mariners catalans, dels bons, dels que sortien a la mar des de Calella de Palafurgell, tot fent un cremat que es trobaven en terres argentines dirigits per una parella holandesa ( en Peter i la Helen).
Tot estava llest, i la tripulació del barco dels nostres protagonistes que van anomenar "ULISSES" aixecàven ancla per començar la nostre gran, llarga i perillosa travessia en busca de la Terra Blanca!!!
Nits i dies de lluita contra la furia del mar, lluitant contra la tempestad, superan onades de 7 metres que passaven per sobre l'embarcació, veles trencades pels impactes de les onades, i pel fort vent, i el casc de l'embarcació danyat, sentint el cant de les sirenes... Però ja res podia parar a aquell gran equip d'homes i dones, de mariners que es trobàven a l'altre punta del món, allunyats de la seva pàtria i que anàven en busca del seu gran somni, capitanejats pel qui sabia convertit en un autèntic homent, eplorador i aventurer, en Chaski...!
Després de 12 dies de creuar l'Antlàntic, arribaren:
"Mireu, mireu, allà, ..!!!!!"cridava entusismat en Gustau a la resta de la tripulació " és una balena, no 2, 3, bufff, ... n'hi ha moltíssimes". L'Oceà es va tenyir de cues de balenes enormes sumergint-se...". Era un espectacle increíble, no s'ho podien creure, mai havien vist una balena des de tan aprop, estaven ben just al costat del barco, curiosejant i observant als nous habitants de les seves aigües.
Dies més tard, se escoltà a un mariner dels mariners que estàven enfilats al mastil principal del barco, cridà: " ORCAS a estribooooor!!!!!!".
Eren orcas saltant i nadant, mostrant tota la seva elegància, i demostrant-nos que són les reines i duenyes de les aigues dels oceans... En Pau es va emocionar, la orca era el seu animal preferit, i aquell moment va ser màgic, únic, emocionant per ell ...
"Què elegants, quina rapidesa, que potents que són !!!" repetia una i altre vegada, no creient-se encara del tot el que estava veient.
Era un grup de 27 orcas, que estaven caçant pingüins (si aquell animalet que sembla un ocell disfraçat de cambrer amb frac) i lleons marins. Aquell grup es van apropiar d'un rdi de 2 milles del mar, i tot aquell animal que passava per aquesta zona, corria el gran risc d'acabar sent el seu àpat del dia.
El gran somni s'havia fet realitat, després de gairebé 5 mesos d'aventures, i de peripècies, van arribar a l'Antàrtida, la terra on el Sol es posa amb uns colors inigualables per estribor del vaixell i al mateix temps per babor pots observar la Lluna Plena reflexada a l'aigua del mar en la foscor de la nit, la terra on els pinguins són la població més extensa, on les orcas són les duenyes absolutes de les seves aigües, on les balenes ens deixen gaudir de la seva danza sumergint-se i mostrantnos les seves gegantesques cues, on els icebergs prenen uns colors i unes tonalitats que et deixen sense paraules, i on les glaceres es pinten de color turquesa....Sense dubte una Terra MÀGICA!
Sense dubte l'Antartida és diferent a la resta del món!!!!
"Quin viatge, quina aventura, iniciava ara fa gairebé mig any en busca dels INCAS i del 7è CONTINENT, el continent BLANC!, i la de llocs que he pogut visitar, la de gent que he conegut, amics que he fet...." Sense dubte explorar i viatjar és la millor de les escoles de la vida!!! pensava en Pau mentre tornava cap a casa, per retrobar-se amb la seva familia i amb els seu amics.
