jueves, 9 de diciembre de 2010

FITZ ROY (Tangueria - PERITO - CAFAYATE - MENDOZA - BARILOCHE):"Good Bye!!! I will miss you!!!! Your are in my mind!!! I'm SAD!!"














































CHALTEN   08 de decembre de 2010 ( Tristesa pel seu ADEU! )
...Sense dubte la companyia en un viatge, i les amistats que forges al llarg d'aquest són l'aspecte més important de viatjar sol.... perd importància els llocs que visites, les ciutats, els pobles, els museus .... i agafa molta més importància la gent que coneixes, amb la que comparteixes 24 hores de la teva vida, i que en poc temps crees uns vincles com mai t'haguéssis pogut imaginar anteriorment.... la gent viatjant crea vincles d'amistat, de sentiments, i inclós mini histories d'amor, o histories d'amor autèntiques que duren tota la vida...
Sempre he pensat que viatjar és la millor universitat en la que una persona pot aprendre a coneixe's, a socialitzar-se, a pendre decisions, idiomes,... i el que es més important a obrir la mentalitat i el cor en molts aspectes ( viatjar t'amplia la ment, en quan a la multiculturalitat, t'estreny el teu sentiment d'estimació cap a la teva Terra (Catalunya) i els teus (Familia i Amics),... i si tens sort, molta sort inclòs et permet cicatritzar ferides que en qualsevol altre context costarien molt més de cicatritzar...)
Per mi avui dia 8 de decembre és un dia trist ( sad very sad), vinc de viure 3 setmanes boníssimes, amb una gran companyia, i avui he deixat de compartir el meu viatge amb aquesta persona... se'ns dubte les despedides, o potser els fins aviat m'entristeixen... tot i haver estat refeliç d'haver viscut moltíssimes coses especials amb aquesta persona.... el no tenir més remei que separar-te, de que els camins de cadascú segueixin camins diferents tot i que voldries seguir compartint més temps... sense dubte aquests són els moments que porto pitjor en el viatge, el bajón és inevitable...!!
Suposo que ara torna a tocar començar, torna aquesta situació de bé estic sol de nou, que faig, cap on vaig, ....
Com canvien els estats d'ànims d'una persona, no?? depenent del moment de la teva vida, de la etapa que estiguis passant, de qui tinguis al teu costat, ... no em deixa de fascinar, jo mateix ho estic visquent, com durant un temps pots estar refeliç, alegre, satisfet del que estas fent... i com en d'altres moments pots pensar que res et surt com tu voldries, estar entristit, ... tots em tingut aquests altibaixos... però seguim endavant....!!!
06 de decembre de 2010 " La llaguna de Cerro Torre ( acampant ... AMAZING) "Avui he pujat per intentar visitar el Cerro Torre, el mític Cerro Torre... el trajecte són unes 4hores de trekking fins arribar a la llaguna d'aquest, on justament al costat tens un campament per poder acampar...
El temps era horrorós, però tot i així ens em aventurat a pujar-hi, doncs no teniem més que avui i demà per poder-lo veure... així que 35 kilos a l'esquena ( tenda d'acampada, menjar, roba d'abric, ....) i cap amunt...
Hi ha dies que un te sort i acabes podent complir els teus objectius quan puges una muntanya, en aquest cas podriem dir que nosaltres no hem pogut aconseguir veure amb claredat el Cerro Torre ( potser més endavant haig de tornar a Chalten per provar-ho de nou, no sé, maybe!!!...)...
Podriem tenir una petita decepció però res més lluny de la realitat, poder acampar just sota el Cerro, tot i que estés plovent, nuvolat, fent fred, ha estat Màgic.... i ha estat un dels dies més bonics de la meva vida...
 
1er dia: Mirador de los Condores
2on dia: Laguna de los 3No sabria dir molt bé el perquè, però des de fa 4 anys, des del mateix dia en que marchava de Chaltén, en el meu interior hi havia algo que em deia que hi tornaria... i 4 anys després aquí estic, un cop més, disfrutant del que es considerat el poble dels trekkings, dels escaladors, possiblement juntament amb el Parc Nacional de Torres del Paine de Chile, els llocs més importants alpinisticament parlant per els qui ens agrada gaudir-ne.
Avui hem fet un trekking de 8-9h caminant, més 3h contemplant envadalits, i hipnotitzats per la majestuositat del Fitz Roy. La sensació que tens davant d'aquesta gran i vertical paret granitica, on tants i tants escaladors han perdut la seva vida intentant escalar-la o creuar els pics gelats ( sense anar més lluny ens han explicat que la setmana passada va haver un accident intentant creuar el Hielo que n'hi diuen, on un noi va perdre la vida a causa de hipotermia), la sensació visual és com la que vaig tenir davant del Machu Pichu ( salvant les difèrencies ).
He estat contemplant el Fitz Roy més de 2 hores, estirat just davant, sentit el frescor del vent que provenia del glaciar, però a la vegada notant com el sol cremava la pell de la meva cara... Era com esta davant d'una megapantalla de cine de tres dimensions i d'altíssima definició... ja mai se'm podrà borrar del meu record aquesta imatge, és com si el disc dur del meu cap avui sense que jo li hagués de donar cap ordre, ha enregistrat i ha guardat aquesta imatge per la resta de la meva vida, ja sempre el Fitz Roy estarà en mi.
Hem estat de sort avui ens ha fet un dia espectacular, ni un núvol, moltes vegades el problema que hi ha en aquest indret és que el cel és molt tapat i les parets muntanyoses no es veuen bé... nosaltres em estat de sort avui!
Les muntanyes nevades, les glaceres, la llaguna blava, el llac gelat als peus del Fitz Roy, algun que altre "sombat" pujant amb les raquetes els peus, per les parets blanques, deixant la senyal del seu trajecte en direcció de les dentades parets....
Sense dubte avui ha estat un gran dia, dur perque el terreny és exigent però un gran dia!!!
 ( molt de vent, vents de gairebé 100km/h que et dificultaven molt el caminar i el estar parat de peus, increíble sensació!)

CHALTEN IN GERMAN
08 von decembre von 2010 (Traurigkeit durch sein GOODBYE! )

Zweifellos sind die Firma in einer Reise und die Freundschaften, die während dieses schmiedet, der Aspekt, der am wichtigsten ist zu reisen einzeln…. es verliert Wert die Plätze, der besucht, die Städte, die Städte, die Museen…. und das Leutenehmen für viel mehr Wert als Sie weiß, mit dem gemeinsame Parteien 24 Stunden Ihres Lebens und dem in gerade einem kurzzeitigem Sie Bindungen verursachen, da Sie nie gewesen waren, sich vorher vorzustellen…. das Leutereisen verursachen Bindungen der Freundschaft, der Gefühle und sogar der Minigeschichten der Liebe oder der authentischen Geschichten der Liebe, die letztes alles Leben…

Ich habe immer gedacht, daß das, zu reisen es die beste Universität ist, in der eine Person erlernen kann, sich zu kennen, um sich zu sozialisieren, um Entscheidungen zu treffen, zum von Sprachen zu erlernen,… und was es wichtiger ist, zur Mentalität und zum Herzen in vielen Aspekten zu öffnen (zu reisen verlängert den Verstand, in wann auf das multiculturalidad, verengt Ihr Gefühl zu Ihnen der Schätzung in Richtung in Richtung Ihrer Masse (Katalonien) und zu Ihrer (Familie und Freunde),… und wenn Sie Glück haben, erlaubt viel Glück einschließlich Ihnen, verletztes zu heilen das in jedem möglichem anderen Kontext viel mehr heilen würde Kosten,…)

Für mich heute, ist Tag 8 von decembre ein trauriger Tag (trauriges sehr trauriges), ich kommen, die 3 Wochen, mit einer großen Firma gut zu leben, und heute habe ich lasse Anteil meine Reise mit dieser Person… zweifellos die goodbyes, oder möglicherweise bis bald, betrüben sie zu mir… trotz refeliç gewesen sein gelebt haben sehr viele spezielle Sachen mit dieser Person…. mehr Hilfsmittel als separarte nicht haben, von dem die Weisen von jeder den unterschiedlichen Weisen folgen, obgleich Sie mehr Zeit zu teilen, würden fortfahren wollen… zweifellos sind diese die Momente, die ich schlechteres in meiner Reise dauere, das bassoon ist unvermeidlich…!

Ich nehme, daß jetzt um es zurückgeht ersucht zu werden, um anzufangen an, zurückbringe diese Situation von gutem ich bin einzeln wieder, daß ich, wo ich gehe,….

Wie ändern sie die Stimmungen einer Person, Nr.? abhängig von dem Moment Ihres Lebens, des Stadiums, das Sie atravessando, sind von, wem Sie Ihre Seite müssen,… es läßt nicht zu mir fasziniert, i selbst es, das ich lebe, wie, eine Zeit Sie refeliç sein können, den Beifall dauernd, erfüllt, mit denen tuende diese… und wie ungefähr andere Momente können Sie denken, daß nichts, da Sie zu Ihnen wünschen würden verläßt, betrübt zu werden,… alle haben wir gehabt diese altibaixos irgendwann unserer Leben… aber wir folgten voran….!

06 von decembre von 2010 „llaguna des Hügel-Aufsatzes (lagernd… ÜBERRASCHEND) „
heute habe ich angehoben muß Hügel-Aufsatz, den mythischen Hügel-Aufsatz besuchen… der Durchgang ist 4horas des Trekkings bis das Ankommen im llaguna von diesem, wo genau neben Ihnen haben Sie ein Kampieren lagern…
Die Zeit war horroroso, aber allerdings, sind wir riskiert worden, um anzuheben, weil nonteniamos MA setzen Sie Zeit dessen heute fest und morgen versuchen es… so 35 Kilos zu den Rückseiten (gelagerter, gegessener Speicher von, Kleidung von Schutz,….) und aufwärts…

Es gibt Tage, daß man Glück hat und Sie herauf In der Lage sein, Ihre Zielsetzungen, wenn Sie einen Berg, anheben in diesem Fall podriemos zu erfüllen des Sagens fertigwerden, daß wir nicht in der Lage gewesen sein könnten, mit Klarheit den Hügel-Aufsatz zu sehen (muß zu Chalten voran zurückgehen, um es wieder zu prüfen, möglicherweise weiß nicht, möglicherweise! …)…
Podriem nichts sonst, eine kleine Täuschung aber weit von die Wirklichkeit, Energie zu haben, nach rechts unter Hügel zu lagern, obgleich es regnete, Sturmwolke, i, das in Richtung zur Kälte, ist gewesen Magier…. und er ist gewesen einer der hübschsten Tage meines Lebens…
CHALTEN en ESPAÑOL
 
08 de decembre de 2010 ( Tristeza por su ADIOS! )Sin duda la compañía en un viaje, y las amistades que forjas a lo largo de este son el aspecto más importante de viajar solo.... pierde importancia los lugares que visitas, las ciudades, los pueblos, los museos .... y coge mucha más importancia la gente que conoces, con la que compartes 24 horas de tu vida, y que en poco tiempo creas unos vínculos como nunca te hubieses podido imaginar anteriormente.... la gente viajando crea vínculos de amistad, de sentimientos, y incluso mini historias de amor, o historias de amor auténticas que duran toda la vida...

Siempre he pensado que viajar es la mejor universidad, en la que una persona puede aprender a conocerse, a socializarse, a tomar decisiones, a aprender idiomas,... y lo que es más importante a abrir la mentalidad y el corazón en muchos aspectos ( viajar te amplía la mente, en cuando a la multiculturalidad, te estrecha tu sentimiento de estimación hacia tu Tierra (Cataluña) y los tuyos (Familia y Amigos),... y si tienes suerte, mucha suerte incluido te permite cicatrizar heridas que en cualquiera otro contexto costarían mucho más de cicatrizar...)

Para mí hoy, día 8 de decembre es un día triste ( sad very sad), vengo de vivir 3 semanas buenísimas, con una gran compañía, y hoy he dejado de compartir mi viaje con esta persona...sin duda las despedidas, o quizás los hasta pronto, me entristecen... a pesar de haber sido refeliç de haber vivido muchísimas cosas especiales con esta persona.... el no tener más remedio que separarte, de que los caminos de cada cual sigan caminos diferentes a pesar de que querrías seguir compartiendo más tiempo... sin duda estos son los momentos que llevo peor en mi viaje, el bajón es inevitable...!!

Supongo que ahora vuelve a tocar empezar, vuelve esta situación de bien estoy solo de nuevo, que hago, donde voy, ....

Cómo cambian los estados de ánimos de una persona, no?? dependiendo del momento de tu vida, de la etapa que estés atravessando, de quien tengas a tu lado, ... no me deja de fascinar, yo mismo lo estoy viviendo, como durando un tiempo puedes estar refeliç, alegre, satisfecho de lo que estas haciendo... y como en otros momentos puedes pensar que nada te sale como tú querrías, estar entristecido, ... todos hemos tenido estos altibaixos en algun momento de nuestras vidas... pero seguimos adelante....!!!

06 de decembre de 2010 " La llaguna de Cerro Torre ( acampando ... AMAZING) "

Hoy he subido ha visitar Cerro Torre, el mítico Cerro Torre... el trayecto son unas 4horas de trekking hasta llegar a la llaguna de este, donde justamente al lado tienes un campamento para poder acampar...

El tiempo era horroroso, pero aún así, nos hemos aventurado a subir, pues no teniamos ma tiempo que hoy y mañana para poderlo intentar... así que 35 kilos a las espaldas ( tienda de acampada, comida, ropa de abrigo, ....) y hacia arriba...

Hay días que uno tiene suerte y acabas pudiendo cumplir tus objetivos cuando subes una montaña, en este caso podriemos decir que nosotros no hemos podido conseguir ver con claridad el Cerro Torre ( quizás más adelante tengo que volver a Chalten para probarlo de nuevo, no sé, maybe!!!...)...

Podriem tener una pequeña decepción pero nada más lejos de la realidad, poder acampar justo bajo Cerro, a pesar de que estuviera lloviendo, nublado, i que hacia frío, ha sido Mágico.... y ha sido uno de los días más bonitos de mi vida...
 
CHALTEN En INGLES

08 of decembre of 2010 (Sadness for his ADEU!)
Undoubtedly the company in a trip, and the friendship that you forge along this sound the most important aspect of travelling only .... importance loses the places that visits, the cities, the peoples, the museums .... and there take great more importance the people that you know, with that you share 24 hours of your life, and that in a little time you never believe a few links since you could have imagined previously .... the people travelling it creates links of friendship, of feelings, and even mini histories of love, or authentic histories of love that last the whole life...
Always I have thought that travelling is the best university, in which a person can learn to know, to be socializing, to taking decisions, to learning languages... and what is more important to opening the mentality and the heart in many aspects (to travel extends the mind, in when to the multiculturalidad, it reduces your feeling of estimation towards your Earth (Catalonia) and yours (Family and Friends)... and if you are lucky, a lot of luck included allows you to heal wounds that in anyone another context would cost much more of healing ...)
For me today, the 8th of decembre is a sad day (sad very sad), I come of living 3 very good weeks, with a great company, and today I have stopped sharing my trip with this person ... undoubtedly the farewells, or probably them up to soon, sadden me...In spite of having been refeliç of having lived through many special things with this person .... not to have any more remedy than you separate, of that the ways of everyone follow different ways in spite of the fact that you would like to continue sharing more time ... undoubtedly these are the moments that I take worse in my trip, the fall is inevitable ...!!
I suppose that now it returns to have to begin, it turns this situation of good I am alone again, that I do, where I go....
How they change the conditions of spirits of a person, not?? Depending on the moment of your life, on the stage that you are atravessando, of whom you have to your side... it does not stop me fascinating, I same am living through it, since lasting a time you can be refeliç, happy, satisfied of what doing these ... and since about other moments you can think That nothing goes out for you since you you would like, to be saddened... we all have had these altibaixos in algun moment of our lives ... but we continue forward ....!!!
06 of decembre of 2010 " The llaguna of Hill Toasts (encamping... AMAZING) "
Today I have risen there is necessary to visit Hill Toast, the mythical Hill Toast ... the distance they are some 4horas of trekking up to coming to the llaguna from this one, where exactly to the side you have a camp to be able to encamp...
The time was horrifying, but nonetheless, we have risked to raise, so not teniamos ma time that today and tomorrow to be able to try it ... so 35 kilos to the backs (shop of encamped, food, clothes of coat....) and up...
There is days that one is lucky and you end up by being able to fulfill your aims when you raise a mountain, in This case podriemos to say that we could not have managed to see with clarity the Hill Toasts (probably hereinafter I have to return to Chalten to prove it again, do not know, maybe!!! ...)...
Podriem to have a small disappointment but nothing beyond of the reality, just low Hill is able to encamp, in spite of the fact that there was raining, clouded, i that towards cold, has been A Wizard .... and it has been one of the nicest days of my life