domingo, 31 de octubre de 2010

Dos àngels de la guarda francesos al Canyó del Colca (arequipa)









































Avui no pensava posar cap comentari perque tot i que la ruta de dos dies del Canyó del Colca ha estat molt interessant, doncs creia que valia més la pena penjar les fotografies perque una imatge val més que mil paraules.
Però després del que m’ha passat avui, si voldria almenys agraïr a una parella de francesos que avui han estat els meus àngels de la guarda. I és que pujant des de la base del Canyó, des de l’Oasis, on em passat la nit, en un entorn francament bonic, doncs el meu grup a començat a fer l’ascens, cadascú amb el ritme que podia, a mi m’ha anat prou bé perque em trobava bé de forma i les cames em tiraven, el recorregut total ha estat 1h33minuts de pur  ascens sense parar d’una muntanya, on em pogut realitzar un desnivell d’uns 1.500m d’altitud, acabant a uns gairebé 3000m d’altitud referent al mar… El problema ha estat després de l’ascens, jo he estat esperant a dalt unes 2h aproximadament que arribessin els altres, en aquest interval de temps he començat a trobar-me malament, tenia sort perque fins ara no havia tingut res. El mal localitzat al costat esquerra de la pancha era insoportable, era com si m’estessin retorssant per dins i no em deixessin ni un instant, al final no podia esperar més i  m’ha n’he anat al poble com he pogut, encara no sé molt bé com, i allà me esperat a que arribes el meu grup amb la meva guia… he passat el dolor més fort d’estomac que mai havia passat, només recordo que me tombat al mig del carrer, on tothom que passava deia la seva, “puede que sea bisicula”, “ no puede que sea apendiciti”,  semblava que inclós la febre em pujava, i tothom que passava per allà en deia alguna… tot empitjorava, fins que la veu suau d’una noia em deia que anava a donar-me una medicina que m’aniria bé, i la seva parella m’explicava molt tranquilament perque era cada cosa (m’hagués près qualsevol cosa que m’haguessin dit que em podria anar bé)… Ells avui han estat els meus àngels de la guarda i és per aquest  motiu que els vull donar les gràcies des del meu bloq… estava francament malament i la vostra atenció cap a un desconegut amb problemes, el votre saber estar, m’ha fet recuperar-me en menys de 1 hora… de tot cor moltes gràcies!, al igual que la nostre guia i els companys de grup que en tot moment han estat per si necessitava algo… A la meva familia, només dir-vos que no us preocupeu, ja estic recuperat, i a més mhan donat un pack de les pastilles miraculoses per si em tornés a passar…. Un petó a tots!