Després de gairebé un mes sense tocar la Chaski, ahir vaig decidir sortir de Calafate amb en René (un noi suiz, que aquest és el seu 4 viatge amb bici), cap a Torres del Paine, per després acompanyar-lo cap ...a Usuaiha amb bicicleta.
La veritat es que les sensacions sobre la bicicleta almenys per mi canvien de un instant a l'altre, hi ha moments que rodes, a una certa velocitat, i disfrutes del que veus i de la sensació de que abances, però d'un moment a l'altre aquesta sensació canvia, per sobretot dos motius, el vent i les pujades. La carretera es fa durissima com no us podeu imaginar, pedales i pedales i no abances, els músculs de les cames et cremen, els genolls comencen a sentir la pressió de l'esforç, els canells de les mans s'adormen, i les puntes dels dits dels peus no les sents del fred que hi tens i perque suposo que la circulació de la sang no hi acaba d'arribar bé del tot. Aixi que et transformes de un moment a l'altre en Jeckill i mister Hycke, passes d'estar disfrutant de la bici a començar a malaïr el terreny, el temps, i comences a pensar que coi estàs fent allà sobre donant pedals com un sonat.... després de tot això arribes al destí i te'n oblides de tot i penses en que demà més, que ja has complert...
El primer dia vam fer de Calafate a Cerrito ( un lloc de viabilitat, on en Claudio, ens va donar molta hospitalitat per pendre algo calent i poder acampar fora al seu pati ), va ser molt dur, 97 kilometres en 6h, sense parar, doncs el fred no et permetia ni parar tan sols ni 5 minuts. amb rampes de 12 kilometres de pujada continua, i amb ràfegues de vent de 70 km/h i 80 km/h.
Per ser el primer dia d'anar amb bicicleta després de un temps, ho vaig acosar, les primeres 4h perfecta, bon ritme, però en la pujada xunga allà vaig patir molt, la pujada no s'acabava mai, però tenia el consol de que era una hora de pujada i després provablement baixada (doncs a mi sempre m'han dit que tot el que puja acaba baixant..doncs a la Patagonia i a Perú això no és cert, després d'una pujada aquí, segueix una altre pujada...).
Em vaig venir abaix després de l'esforç gran de la pujada i veure que no hi havia baixada i que a més a més començavem a tenir vent de costat que et tirava a l'altre punta de la carretera.... tot i així vam arribar al punt on ens haviem marcat, no teniem més remei, no hi havia cap lloc on poder acampar abans...
Els últims 6 kilometres els vaig passar francament malament, no estava cansat, però les cames estaven raventades, i les punxades musculars i les trabades eren constants fins el punt de mig lesionar-me.
Aquest matí, tenia clar que amb la contractura del quadríceps que tenia a la cama dreta no podia ni donar un pedal... així que li he dit a en René que anés tirant que jo intentaria fer dit (autostop) per arribar al seguent punt que era Cerro Castillo (on soc ara). Per davant ens esperaven 60 kilometres de Ripio i 50 més de carretera esfaltada. He sortit amb la chaski una hora més tard que en René, volia anar fent fins que algun cotxe em parés per la carretera la Recortada... Resultat final 2h30 donant pedals i suant la gota gorda, per la carretera de Ripio i ni un cotxe passava... fins que finalment els meus salvadors avui, una parella alemana amb 4c4 han passat i m'han recollit per portar-me a Cerro Castillo.
Són gairebé les 21h i en René encara no ha arribat, porta 12 hores sobre la bici, sincerament, m'estic trobant a autèntics cracks de la bici, que són capaços d'estar tot el dia pedalant, o com una parella que vam trobar ahir que porten 17 mesos viatjant amb tàndem (des de Alaska fins a Usuahia),... jo la veritat reconec que no sóc d'aquesta espècie, vull disfrutar el viatge d'una altre manera, no passar-me tot el viatge sobre la bici, ... Intentaré amb totes les meves forces fer Calafate - Usuahia i després el camí de los 7 lagos des de Sant Martín de los Andes fins Villa Angustura ( i potser Bariloche), serà molt per mi si faig això, són molts kilometres, però també vull tenir aquesta sensació d'haver pogut fer una part important amb bici...
La veritat és que el viatge per mi va canviar degut a que vaig conèixer gent molt important per mi ( en Zach, la Teresa, la Roswita, .... i no m'arrepenteixo en absolut d'haver deixat la bici una mica aparcada per haver pogut compartir part del meu viatge amb ells, per mi un dels aspectes més importants del viatge és haver conegut gent.
Demà toca etapa de 60-70 kilometres fins a Puerto Natales, aquí buscarem per poder fer el famos trekking de la W de les Torres de Paine... entre 4-6 dies fent trekking i acampant per la muntanya, en un dels trekkings que diuen que són més durs.... a vegades penso que després d'aquest viatge necessitaré une vacances!!!! jeje
A tot això me'n oblidava volia mencionar la quantitat de gent amable que et trobes pel camí, com la Gladis (un àngel de 23 anys, enfermera, riallera, de Cerro Castillo, que m'ha donat allotjament tota la tarda, internet, un lloc on poder estar sense passar fred, i una bona conversació durant tota la tarda), en Claudio que ens va acollir ahir amb una hospitalitat increíble en el seu lloc de treball, i sobretot a la parella d'alemans (en Carl, i la seva dona que per cert era Bavaria), i a la dona del lloc on he sopat una sopeta calenta boníssima, que m'ha fet repetir dues vegades...
19-12-2010
Avui he tingut unes sensacions increíbles sobre la bicilcleta, em fet una etapa de 65-70 kilometres amb gairebé 4 hores, no se m'ha fet gens pesat, al contrari he disfrutat sobre la chaski. El camí hi havia de tot, pujades, baixades ( en una d'elles em agafat la velocitat màima del dia, 68 k/h, increíble sensació!!!!), zones de vent,... però la meva cama m'ha respòs bé.
Gairebé arribant a Puerto Natales un cóndor ens ha sobrevolat més de 3 minuts per sobre el nostre cap, a uns 20 metres, a estat increíble el vol amb el que ens ha deleïtat...
Puerto Natales m'ha sorprés molt gratament, el poble és preciós.
20-12-2010
Avui toca dia de descans, per demà encarar el trekking de 4 dies de la W de les Torres del Paine
La veritat es que les sensacions sobre la bicicleta almenys per mi canvien de un instant a l'altre, hi ha moments que rodes, a una certa velocitat, i disfrutes del que veus i de la sensació de que abances, però d'un moment a l'altre aquesta sensació canvia, per sobretot dos motius, el vent i les pujades. La carretera es fa durissima com no us podeu imaginar, pedales i pedales i no abances, els músculs de les cames et cremen, els genolls comencen a sentir la pressió de l'esforç, els canells de les mans s'adormen, i les puntes dels dits dels peus no les sents del fred que hi tens i perque suposo que la circulació de la sang no hi acaba d'arribar bé del tot. Aixi que et transformes de un moment a l'altre en Jeckill i mister Hycke, passes d'estar disfrutant de la bici a començar a malaïr el terreny, el temps, i comences a pensar que coi estàs fent allà sobre donant pedals com un sonat.... després de tot això arribes al destí i te'n oblides de tot i penses en que demà més, que ja has complert...
El primer dia vam fer de Calafate a Cerrito ( un lloc de viabilitat, on en Claudio, ens va donar molta hospitalitat per pendre algo calent i poder acampar fora al seu pati ), va ser molt dur, 97 kilometres en 6h, sense parar, doncs el fred no et permetia ni parar tan sols ni 5 minuts. amb rampes de 12 kilometres de pujada continua, i amb ràfegues de vent de 70 km/h i 80 km/h.
Per ser el primer dia d'anar amb bicicleta després de un temps, ho vaig acosar, les primeres 4h perfecta, bon ritme, però en la pujada xunga allà vaig patir molt, la pujada no s'acabava mai, però tenia el consol de que era una hora de pujada i després provablement baixada (doncs a mi sempre m'han dit que tot el que puja acaba baixant..doncs a la Patagonia i a Perú això no és cert, després d'una pujada aquí, segueix una altre pujada...).
Em vaig venir abaix després de l'esforç gran de la pujada i veure que no hi havia baixada i que a més a més començavem a tenir vent de costat que et tirava a l'altre punta de la carretera.... tot i així vam arribar al punt on ens haviem marcat, no teniem més remei, no hi havia cap lloc on poder acampar abans...
Els últims 6 kilometres els vaig passar francament malament, no estava cansat, però les cames estaven raventades, i les punxades musculars i les trabades eren constants fins el punt de mig lesionar-me.
Aquest matí, tenia clar que amb la contractura del quadríceps que tenia a la cama dreta no podia ni donar un pedal... així que li he dit a en René que anés tirant que jo intentaria fer dit (autostop) per arribar al seguent punt que era Cerro Castillo (on soc ara). Per davant ens esperaven 60 kilometres de Ripio i 50 més de carretera esfaltada. He sortit amb la chaski una hora més tard que en René, volia anar fent fins que algun cotxe em parés per la carretera la Recortada... Resultat final 2h30 donant pedals i suant la gota gorda, per la carretera de Ripio i ni un cotxe passava... fins que finalment els meus salvadors avui, una parella alemana amb 4c4 han passat i m'han recollit per portar-me a Cerro Castillo.
Són gairebé les 21h i en René encara no ha arribat, porta 12 hores sobre la bici, sincerament, m'estic trobant a autèntics cracks de la bici, que són capaços d'estar tot el dia pedalant, o com una parella que vam trobar ahir que porten 17 mesos viatjant amb tàndem (des de Alaska fins a Usuahia),... jo la veritat reconec que no sóc d'aquesta espècie, vull disfrutar el viatge d'una altre manera, no passar-me tot el viatge sobre la bici, ... Intentaré amb totes les meves forces fer Calafate - Usuahia i després el camí de los 7 lagos des de Sant Martín de los Andes fins Villa Angustura ( i potser Bariloche), serà molt per mi si faig això, són molts kilometres, però també vull tenir aquesta sensació d'haver pogut fer una part important amb bici...
La veritat és que el viatge per mi va canviar degut a que vaig conèixer gent molt important per mi ( en Zach, la Teresa, la Roswita, .... i no m'arrepenteixo en absolut d'haver deixat la bici una mica aparcada per haver pogut compartir part del meu viatge amb ells, per mi un dels aspectes més importants del viatge és haver conegut gent.
Demà toca etapa de 60-70 kilometres fins a Puerto Natales, aquí buscarem per poder fer el famos trekking de la W de les Torres de Paine... entre 4-6 dies fent trekking i acampant per la muntanya, en un dels trekkings que diuen que són més durs.... a vegades penso que després d'aquest viatge necessitaré une vacances!!!! jeje
A tot això me'n oblidava volia mencionar la quantitat de gent amable que et trobes pel camí, com la Gladis (un àngel de 23 anys, enfermera, riallera, de Cerro Castillo, que m'ha donat allotjament tota la tarda, internet, un lloc on poder estar sense passar fred, i una bona conversació durant tota la tarda), en Claudio que ens va acollir ahir amb una hospitalitat increíble en el seu lloc de treball, i sobretot a la parella d'alemans (en Carl, i la seva dona que per cert era Bavaria), i a la dona del lloc on he sopat una sopeta calenta boníssima, que m'ha fet repetir dues vegades...
19-12-2010
Avui he tingut unes sensacions increíbles sobre la bicilcleta, em fet una etapa de 65-70 kilometres amb gairebé 4 hores, no se m'ha fet gens pesat, al contrari he disfrutat sobre la chaski. El camí hi havia de tot, pujades, baixades ( en una d'elles em agafat la velocitat màima del dia, 68 k/h, increíble sensació!!!!), zones de vent,... però la meva cama m'ha respòs bé.
Gairebé arribant a Puerto Natales un cóndor ens ha sobrevolat més de 3 minuts per sobre el nostre cap, a uns 20 metres, a estat increíble el vol amb el que ens ha deleïtat...
Puerto Natales m'ha sorprés molt gratament, el poble és preciós.
20-12-2010
Avui toca dia de descans, per demà encarar el trekking de 4 dies de la W de les Torres del Paine
