MELANCÒLIC / DESORIENTAT (Petita reflexió, les hores i hores de bus inacavables donen per molt…jeje)
El que semblava una vida ben estructurada, es va venir avall com si d’una torre de naipes es tractés.
La meva vida va fer un gir de 180º, l’amor, la feina, el bàsquet,… tot va fer un gir inesperat,I ara estic desorientat. Intentant trobar respostes a preguntes que sembla que no en tinguin.
El que abans era clar ara es gris, el que abans era estabilitat ara es confusió, el que abans era alegria ara és tristor, tot i que de tant en tant veus raigos de llum que iluminen la teva soledat.
Al llarg de la vida prens decissions, algunes encertades, algunes equivocades i d’altres que no saps com qualificarles…però que tenen una trascendència vital en el teu caminar com cap d’altres.
El que si és segur que tots necessitem sentir, sentir de debò, amb tot el nostre cor, i que per poder sentir primer cal coneixe’s, parlar-se, explicar-se, estimar-se i respectar-se a un mateix.
Tothom busca la felicitat, quin concepte eh, que mistic, i que abstracte que és, no?
Però que és la felicitat? És tan subjectiva, tan relativa…pot ser que el concepte de felicitat sigui el mateix per una persona, que viu en mig del desert aquest andí, que he passat pedelajant, on només han conegut pobresa, han passat gana, i on ignoren moltes de les coses que estan passant arreu del mon, on gairebé no arriben ni les noticies… i el d’una altre persona que viu en una gran ciutat amb tot els recursos, comoditats i luxes… pot ser que tinguin el mateix concepte de felicitat??? No sabria que respondre a aquesta qüestió, he vist felicitat en els dos casos i he vist tristessa també en els ulls en els dos casos…
La vida és complexa, i a vegades encara ens la fem més complexa,
Però cal anar buscant el camí, d’entremig d’aquest laberint,
on crec que l’amor, l’estimació, la passió, l’estimar i el ser estimat és una necessitat per el ésser humà.
El mon de les relacions emocionals ha canviat molt, i cada cop es més dificil conviure, respecatr-se, i ser honest amb el que en cada moment sentim… i també amb el que ja no sentim…
Però quan ho trobes és bónic, és màgic, és diferent a qualsevol altre sentiment …estàs enamorat!!! Ara cal cuidar amb delicades i romanticisme com si es tractes del millor dels jardins que tens on cada dia cal regar, alimentar,podar… perque que si deixes de fer-ho perdràs el que potser mai no tornes a tenir.
El meu pare sempre em diu que sóc un romàntic (com ell) però que potser aquest romanticisme en els temps en els que estem no és molt compatible…. Em nego a pensar això.
Quan viatges coneixe’s a molta gent , gent que és ben autèntica, que té el cor ben net, amb històries al darrera dificils però que amb un gran esperit de superació tiren endavant, i que es converteixen en sers importantíssims per tu per uns pocs dies que comparteixes amb ells… i que de cadascun d’ells pots aprendre, pots aprendre a ser una mica millor persona.
Jo de totes maneres seguiré sent un romàntic, o tenint una visió del món un pèl romantica, que es nega a pensar que això ja no existeix…i on seguirà buscant allò que en el seu moment va tenir durant llarg temps a la seva vida… aquell sentiment pur, passional, aquell formigueix que tots em sentit en algun moment de les nostres vides quan ets amb aquella persona que fa que aquell moment de la teva vida sigui especial…! Aquell moment on penses: “estic enamorat!” .
