ANTARTIDA (el 7è CONTINENT) sencillament diferent !!!!

 L'anomenen el 7è Continent, i certament que és ben be així. La immensitat i la particularitat del lloc el converteixen en el lloc possiblement més especial i espectacular del nostre planeta.
Avui és el primer dia de viatge, estic a ...la coberta del barco, al pis de dalt, fa fred, vaig en bermudes, i porto el ipod escolatnt musica, observant com ushuaia es queda enrera. Sec al terra i deixo la meva ment en blanc tant sols vull gaudir d'aquesta posta de sol que pinta el cel amb uns colors blaus, vermells, grocs, ... tan sols igualables al altre pol ( el pol nord).
Per la meva ment tan sols una ideia em ronda i em repeteixo: " Raül, quantes vegades has somiat amb això, quantes vegades veient un documental has pensat que aquest Continent et cridava per anar-lo a visitar...i ara ets al barco que et portarà directa a aquest immens i imponent Desert de Gel"... no m'ho puc acabar de creure " Me'n vaig a la Terra del Gel!!!!"... on tants exploradors com Shackelton van venir a conèixer posant la seva vida en perill i ha ser els precursors de les exploracions que posteriorment ens han donat a coneixer la riquesa d'aquesta part del planeta...
Em sento afortunat, tot i que me'n recordo dels meus estimats i m'agradaria compartir-ho amb ells...
Són molts els records que ja no se'm borraran d'aquests dies viscuts a l'Antartida: postes de sol on veus el sol al costat de la lluna plena (no havia vist mai algo semblant), glaceres immenses amb parets de 60 metres ( igualables al gran Perito Moreno, o inclús m'atreviria a dir que millors, amb uns colors blaus que et deixen hipnotitzat), infinitats de icebergs amb formes increíbles, llocs on la tranquilitat i la calma es fan autèntiques, i després un punt i apart ha estat la meva trobada, la meva primera trobada amb la tant admirada i recercada Orca.
Estàvem dinant, asseguts a la taula del menjador del barco , quan per megafonia han anunciat: "... orcas..." només he entès orcas, i me aixecat disparat de la taula, he anat a buscar la camara al camarot, i ja no me mogut de la proa... ha estat increible l'emoció, l'exitació, i el nerviosisme s'han apoderat del meu cos... càmara en mà només esperava com sortiria la primera aleta dorsal davant meu.... i així ha estat! una darrera l'altre, un pèl lluny del barco, però la elegància s'ha apoderat d'aquest tram de l'oceà, un grup de 47 orcas, que viatgen fent-se duenyes i senyores d'un radi de 2 milles, nadàven, bucejàven i s'exibien davant nostre... velocitat, elegancia, poderio, inteligència, bellesa, .... són només alguns pocs dels adjectius que podrien definir a aquest especatcular animal.
Aquest ha estat el meu primer encontre amb elles, espero no sigui l'últim, una nova trobada a Península Valdés ens espera...
Sense dubte l'Antàrtida és un continent a descobrir, la seva riquesa en minerals, en gas, en fauna, ... seràn la que a la llarga faci que molts països acabin lluitan per fer-se amb ella... quedan aproximadament uns 28 anys perque s'acabi el contracte (el conveni) que hi ha en vigor... i esperem que el seny i el raciocini s'imposi i segueixin una política per conservar i respectar aquest continent, que és provablement la 1a

Maravella del nostre Planeta.