Vaya viatget!!! Ja estic a CUZCO!!!

Són gairebé les 16h de la tarda, com sempre ja vaig just de temps, el vol surt a les 16h40, i per fi  faig el check in i em disposo a embarcar.

Arriba el moment de les fotografies de rigor, dels adéus (millor dit dels fins aviat), de les , més fortes que mai, als meus i dels petons de despedida, quan  m’adono que els meus ulls estan apunt de fer-me una mala passada, humitosos, vermellosos i … bufff penso “Raül respira fons i cap al control de seguretat, abans de que facis el que no volies que fes ningú!”

Per que si algo he redescobert  aquest difícil darrer any i mig de la meva vida  ha estat a valorar i a estimar encara més a la meva “Família” i als meus “Amics”.

Per fi a arribat aquest moment que tantes vegades me imaginat i he visualitzat a la meva ment… i quin grapats d’emocions i sentiments m’invaeixen i em recorren fins l’últim àtom del meu cos, tristesa i anyorança cap als meus, alegria, nerviosisme i intriga pensant amb el que viure i amb que em trobaré i si seré capaç de portar a terme aquest projecte de viatge. Tinc el cos a flor de pell.

Cinc mesos queden per davant del que segur serà l’experiència de la meva vida!!

Bé són gairebé les 06h del matí hora “Cuzcuniana” i estic a Cuzco, el final del meu vol d’anada i l’inici de la meva aventura terrestre.

Anècdota 1 del dia: estic a l’aeroport de Lima, el viatge ha estat dur, un 10.000km, a una velocitat mitja de 800km/h, embutits com a sardinetes, consequència mal de cervicals, de lumbards, genolls, gana, ... lànecdota ha estat que mentre esperava per  embarcar a Lima, sento per megafonia, “Sr.Franch passe por el mostrador 43”, ho han repetit en 3 ocasions, mai m’havien cridat per megafonia d’un aeroport… estava clar que algo gaire bo no seria… i efectivament problemes, la bicicleta no passa per la màquina de raigs X, aixi que em toca desmuntar tota la caixa, reduirla, i ho haig de fer en menys de 30 minuts perque si no, la bici es queda a Lima… així que mans a l’obra i a fer de McGyver… finalment i gracies a l’amabilitat de la noia que hi havia a

Anècdota 2: al sortir de l'aeroport de Cuzco 15 taxistes se m'han posat al voltant, fent corrillo, fent-me preguntes i desitjant-me sort...Després he conegut al meu amic "mal d'alçada", aqui a la que fas un esforç ho acabes pagant... però de moment tot bé...
La meva primera experiència arrossegant 50 kilets i de pujada ha estat una bona broma per començar després de 30 horetes sense dormir...