IRUJA, Record a la meva època de docent!!!

IRUJA ((records de la meva etapa com a docent)

Després de gairebé 3 hores de viatge amb autobús, passant per camins del que nosaltres n’anomeneriem de cabras, on creia que només els 4x4 podien  passar-hi, em arribat a Iruja. De ben segur que aquest poble i el viscut en ell no se’m podrà oblidar mai. De les coses més boniques que he vist durant aquest viatge i al llarg de la meva vida.

Iruja és un poble on gairebé no visita ningú, no hi ha gaire turisme, i es encara força autèntic. D’aquells que les guies passen per sobre, que només l’anomenen de passada, i per aquest motiu per mi encara és més autèntic l’haver-lo pogut descobrir.

El recorregut abans d’arribar a Iruja és horroros, res et fa pensar que el que vas a veure pot ser tant diferent i tant majestuós, són  dues hores de muntanya aburrida, quan el bus ha arribat a la cota més alta de la muntanya i ha creuat cap a l’altre vessant. Increíble!, la muntanya àrida, desèrtica, monocromatica, sense vegetació i gairebé sense fauna ha desaparegut  i ha deixat pas a un dels millors canons i quebrades que han emergit davant dels meus ulls, una cordillera repleta de colors, contrastos, tonalitats diferents… quina gama cromàtica! De debò que fins aleshores no havia vist res semblant. Semblava com sortit d’una pelicula de Tim Burton, tipus Alicia en el pais de las maravillas.

 Semblava com si les muntanyes estessin pintades al oli, a pincell, detalladament…

No me pogut resistir, l’ànima de fotograf aficionat m’ha invaït de cop, he agafat no només la càmara de fer fotos sino també la de video, estava davant d’algo especial, i volia enregistrar-ho absolutament tot.

Només espero que les fotografies facin tan sols el 40 % de justicia al poble, i a les seves muntanyes, ja que m’hagués agradat compartir amb la meva familia el que els meus ulls han pogut gaudir avui.