TORRES DEL PAINE, molt bónic!!! Però res a envejar AIGÜESTORTES!!!!

La gent acostuma a comparar les Torres del Paine amb El Chaltén ( i el Fitz Roy), no ho hauriem de fer, però tot i així ho acabem fent, i jo no he estat diferent, doncs la comparació i era en cada pas que he donat des d'un bon inici. Personalment havia llegit molt o documentat sobre el que deia era el Parc Nacional més important i més especatcular de Sud America ( les Torres del Paine de Chile)...i anava amb una gran espectació de veure i viure sensacions diferents fins aleshores.
En el meu cas, la màgia del Fitz Roy o potser els moments màgics que hi vaig pasar no es poden comparar a Torres del Paine... per suposat que la immensitat del parc és espectacular, les glaceres, el recorregut de la "W", les torres, els cuernos, els llacs, els campaments, i el fort vent... fan que realment sigui un lloc espectacular.... però jo no vaig sentir el que havia sentit anteriorment en tres ocasions quan vaig caminar per els paratges i els senders de El Chaltén ( suposo que el llistó era massa alt).
També haig de dir que en tot moment que vaig ser al parc de Torres del Paine, vaig tenir el mateix sentiment, i em repetia amb veu alta, " Aigüestortes, el meu Parc Nacional de Catalunya Aigüestortes no te res a envejar.ne", potser era melancolia, potser em deixava portar per la meva anyorança a la meva Terra estimada, però....
Admirable va ser el segon dia, quan després de visitar la tarda anterior les Torres i acampar al campament Torres, i dormir 12 hores seguides ( suposo que el cansament ens passava factura cada nit, tant a mi com a en René, després de 6-7 hores de trekking cada dia )...doncs admirable era veure com homes i dones de 55 anys cap amunt, pujàven i baixaven les muntanyes mig fent footing... sense dubte quan veus a aquesta gent, et planteges jo vull arribar a la maduresa d'aquesta manera, vull tenir el seu esperit de sacrifici, i vull sentir la frescor del vent bufetejant-me la cara pujant muntanyes i vivim la naturalesa de ben aprop...
Fer el trekking amb en René ha estat molt divertit, quan el vaig trobar a Calafate, semblava el típic paio seriós, i una mica aburrit, .... jejeje, però res més lluny de la realitat... és un riure constant amb ell, tant quan anem rodant amb la bicicleta ( amb els nostres càntics de "corderito, con patatas, y una austral!!!, o amb la típica frase de quan el vent ens maltrata de: " esto es la PATAGONIA!", com amb els nostres menjaments de tarros intentant entendre a les dones, ..... ) i també quan fem altres actvitats... entre elles la Nit de Nadal ( poc més que insuperable, com ell i jo diem i entenem perque ho diem.... "casi perfecto René!"... solo falta.....!!!!
Espectacular semana de Nadal la passada en Puerto Natales... inolvidable!!!!